JORDI NADAL, nou Cap de Parc

El Parc de Bombers Voluntaris de Cornudella es va inaugurar l’any 1986. Des del passat mes de desembre compta amb un nou cap de parc, en Jordi Nadal Bonet, bomber voluntari de la secció activa des de fa deu anys.

Avui parlarem amb ell perquè ens expliqui quin tipus de serveis fan al parc de Cornudella i quin són els reptes i objectius que s’ha marcat pels propers quatre anys.

jordi_nadal_3

MN: Què hi fa un parc de bombers a Cornudella?
JN: És evident que la zona on estem legitima l’existència d’un Parc de Bombers Voluntaris. El seu emplaçament no és casual, sinó completament estratègic. Vivim en un entorn rural de muntanya on és necessari el tipus de servei que oferim. A nivell forestal, cobrim tota la zona de Montsant i Siurana, és a dir, la part sud-oest de les muntanyes de Prades.

MN: Com funciona un Parc de Bombers Voluntaris?
JN: Un parc de voluntaris no està obert tot l’any. Només tenim obert quan hi ha previsió de riscos. Durant l’estiu, ens fan obrir per risc d’incendi forestal, i durant l’hivern, només quan hi ha riscos puntuals, com ara ventades, nevades, aiguats, etc.

MN: Quan teniu el parc tancat i hi ha un servei, com actueu?
JN: Des de Control Bombers ens envien un sms al mòbil per activar-nos. Els que podem, sortim. Mínim hem de ser tres persones. Si no som tres, no podem sortir. En tots els casos s’activa sempre automàticament el parc de funcionaris més proper, en aquest cas Falset.

MN: Quants bombers voluntaris sou al Parc de Cornudella?
JN: A dia d’avui, 20.

jordi_nadal_1

MN: Quin són els serveis més habituals als quals assistiu?
JN: Fem de tot, però sobretot recerques de muntanya i rescats (no només d’excursionistes sinó també d’escaladors). Són dos tipus de serveis diferents. En una recerca, normalment la gent està bé, simplement s’ha perdut. En canvi, un rescat implica que algú ha pres mal.


MN:
I quins tipus de serveis feu més?
JN: Fem des d’accidents de trànsit fins a assistències tècniques, passant per focs forestals, focs d’habitatge, sanejaments de façana, fuites d’aigua, obertura de portes, ascensors, etc. De tot. Serveis urgents i serveis no urgents, com ara netejar un camí o el perímetre d’una bassa.

MN: Quants serveis acostumeu a fer cada any de mitjana?
JN: Ostres, de cap no t’ho sabria dir, ho hauria de mirar. Però aquest últim any, per exemple, entre serveis urgents i no urgents hem arribat als 100. Abans en fèiem més!

MN: Feu algun tipus de preparació / formació específica relacionada amb els serveis de muntanya?
JN: Si, és clar. Fem formació per tot. La casa ens obliga a fer-ho. La Direcció General ens està donant formació, però creiem que és poca. En voldríem més i així els hi hem fet saber en vàries ocasions. Per “suplir” aquesta mancança, el que fem és autoorganitzar-nos i gestionar-nos nosaltres mateixos les pràctiques. Cada mes en muntem alguna. És a dir, a part de la formació que ens dóna Bombers, fem aquesta altra formació extra entre nosaltres. Muntem pràctiques d’accidents de trànsit, rescats urbans, focs d’habitatge, etc.

MN: Disposeu de material específic per als accidents de muntanya?
JN: El material que tenim ja té un cert temps. Abans la Direcció General no donava aquest material als parcs de voluntaris. El material de rescat que tenim el vam haver de comprar mitjançant subvencions aconseguides a través de l’Associació de Bombers.

MN: Quins objectius i reptes t’has marcat, com a cap de parc, per als propers quatre anys?
JN: Molts. Sobretot, el principal, és que la gent estigui ben formada. M’agradaria que tot el personal del parc estigués igual de format. Això costa perquè la gent té la seva feina, però un dels objectius seria aquest. M’agradaria optimitzar el nivell de professionalitat de tots els membres del parc, que tothom estigués ben preparat per fer front a tot tipus de serveis: accidents de trànsit (hi ha persones pel mig), focs d’habitatge, qualsevol assistència tècnica, etc. És molt important fer pràctiques i que la gent tingui interès en fer-les.
També m’agradaria que es tornés a reactivar l’equip d’excarceració, tornar a concursar, etc. L’equip el vam crear fa un parell d’anys, però per motius personals, el tenim una mica en stand by.
Un altre objectiu que tinc al cap, igual d’important que els altres dos, és especialitzar-nos amb el tema de rescats de muntanya. Aquí hi entrarien excursionistes, però sobretot escaladors. Estem a una zona referent dins el món de l’escalada. M’agradaria que el nostre parc estigués format específicament per això. Com a cap de parc, he demanat a la Direcció General formació especialitzada amb muntanya i escalada. Evidentment, no cal que tinguem un helicòpter aquí, però almenys, sí saber com funciona tot aquest món i com actuar en cada cas. Per la zona on estem, necessitem aquesta formació, i volem que ens la doni el GRAE.
També m’agradaria que entrés gent nova, amb ganes, i sobretot que visqués al poble. És un requisit indispensable per poder garantir una assistència ràpida als serveis. No és fàcil trobar gent amb disponibilitat. De totes maneres, ara no hi ha places convocades, tot i que nosaltres insistim en demanar-les.


jordi_nadal_2MN:
Com actueu en cas d’un accident d’escalada?
JN: Rebem l’avís de Control Bombers on ens indiquen la localització dels fets. Avui dia, amb els smartphones, si tens el gps activat pots enviar la teva ubicació amb el whatsup. Bombers agafa aquesta ubicació i la passa a la nostra cartografia, la cartografia de Bombers. Llavors ens desplacem sempre dos parcs. Si fa falta més gent, s’activen més recursos, l’helicòpter o altres parcs. Un cop arribem al lloc, depenent del que hagi passat, prenem més o menys material.

MN: Que feu més, rescats d’escaladors o d’excursionistes?
JN: Per sort, d’excursionistes. Crec que és important destacar la baixa sinistralitat d’accidents d’escalada que hi ha en una zona on anualment hi passen milers d’escaladors, però no podem relaxar-nos. Volem estar formats igualment per si de cas.

MN: Enguany tindrà lloc la quarta edició de la Cursa de Bombers Voluntaris de Cornudella. Com valores que el Parc s’impliqui cada any en la seva organització?
JN: Molt bé. Les curses porten molta feina. El primer any la vam voler organitzar nosaltres i ens va costar molt, bàsicament perquè no som especialistes en muntar curses. Fa falta molta gent i molta logística. Ara estem contents perquè molta gent de la casa ens ha felicitat. La cursa ha agafat molt de ressò i això sempre és positiu. Sortim en diferents mitjans i en vàries publicacions especialitzades. Tot ajuda a donar-nos nom. Està molt bé.

jordi_nadal_4