Montsant nevat

Parlant amb la gent del poble, tots et diuen que ja no neva com abans, i és ben cert. Tot just el passat mes de febrer, es va complir el 70è aniversari de l’anomenada “Nevada Grossa” i els catastròfics aiguats del 23-26 de febrer del 1944. Aquesta nevada va ser, sens dubte, la més important de tot el segle XX. Al Priorat, es van acumular gruixos de neu superiors a 1 metre.

Per aquestes contrades, es coneix com “la nevada dels 7 pams”, ja que hi va haver més d’un metre i mig de neu en certs llocs, i per donar-se pas i caminar amb comoditat pels carrers, s’havien d’obrir trinxeres a través de la neu.

Des de llavors que, de tant en tant, el Montsant s’ha anat emblanquinant, i la seva màgia es veu potencialitzada. La Serra, tant imponent, desprèn poesia pels ulls i ens fa gaudir d’un paisatge hivernal, fresc i relaxant.

I es que al Priorat hi nevava. S’han trobat en alguns pobles neveres o pous de glaç. Unes construccions fetes en terres on nevava durant l’hivern. Al llarg d’aquesta època, s’omplien els dipòsits de neu o gel i d’aquesta manera en disposaven tot l’any. El seu desenvolupament va tenir lloc entre els segles XVI i XIX i amb l’evolució tecnològica i aparició dels primers frigorífics, van caure en desús.

Al Priorat se n’han trobat constància d’alguns, tot i que molts han desaparegut sense deixar rastre. A Cornudella de Montsant no queda cap senyal de construcció, però certes fonts afirmaven que el pou es trobava a la terra de cal Serraller, del carrer del Tou, entre el camí de Montsant i el barranc de Sant Joan.

Fotos: nevada 4 de març de 2017.