JOAN DOLCET, president del Celler Cooperatiu


joan_dolcet_1Avui entrevistem a Joan Dolcet, pagès de formació i actual president del Celler Cooperatiu. Va néixer a Reus l’any 1948, però ha viscut tota la vida a Cornudella. El Joan és un autèntic apassionat del món de l’agricultura, un home que estima la terra i treballa al camp, un pagès sindicalista que viu amb intensitat allò que ha fet tota la vida: conrear la terra. Avui el coneixerem una mica més…   

MN: Quan temps fa que estàs al capdavant de la junta directiva del celler?
JD: Buff, molts… Deu fer més de 10 anys que estic a la junta del celler! Com a president, només en fa 4. Primer vaig entrar com a vocal, després vaig passar a ser el tresorer, més tard el vice-president, i ara, des de fa quatre anys, en sóc el president. Soci ho he sigut tota la vida, és clar. Ja ho era el meu pare!

MN: Quants socis sou al celler?
JD:  Som 225 socis, però productors només som 48. De mitjana, entrem cada any entre 70.000 i 100.000 kg d’oliva, i uns 300.000 kg de raïm. És clar, cada any no hi ha la mateixa collita, però més o menys, això és el que entrem.

MN: En poc temps, hi ha hagut molts canvis al celler: obres de millora, ampliació de la botiga, l’espai expositiu, noves etiquetes, etc. Com ho valores tot això?
JD: Molt positivament, és clar. Els membres de la junta estem molt contents i satisfets de tot el que s’ha pogut fer. Per nosaltres l’ajut que hem rebut de Cultura ha sigut clau, ha significat un canvi molt important. Pensa que ens han donat 300.000 euros a fons perdut! És clar, fins ara no havíem rebut gaires subvencions, i les poques que ens havien donat, només eren del 30 o el 40%. Que Cultura ens hagi reconegut finalment el llegat modernista del Celler ens ha permet fer un pas més, un pas molt important.

MN: En què han consistit les obres? Ja es poden donar per finalitzades?
JD: Sí, ara podríem dir que ja hem acabat. Hem fet un repàs general de la teulada, tots els paviments, hem canviat els desguassos i la instal·lació de la llum de tot l’edifici. Pensa que la llum que teníem fins ara no s’havia tocat des de la construcció del celler! Feia riure, la teníem lligada amb fil-ferros! A més a més, hem ampliat la botiga, amb un espai expositiu molt atractiu, i tenim molts més productes agroalimentaris que abans. A part de l’oli i els nostres vins, venem també altres productes de la zona, com ara formatges, embotits, fruits secs, mels, confitures, codonyat, etc. La botiga ha evolucionat molt, ha sofert un gir de 360 º. La clientela l’hem doblada i, per tant, també hem doblat els ingressos. Estem molt contents.
Quant a les obres, pràcticament ja estan acabades, falten dos o tres rucades. Tenim pendent de fer la inauguració oficial, amb les autoritats i els membres de La Caixa, tal com es fa a tot arreu… No crec que tardem gaire a fer-ho!

MN: Què me’n podries dir de la qualitat dels vins del celler? Han sofert una evolució també?
JD: És clar. Penso que els vins del celler són un reflex de la nostra història i arquitectura. Els vins que fem ara no tenen res a veure amb els que fèiem al principi, quan tot es venia a granel. Ara engarrafem i embotellem. Tenim un bon enòleg, i un bon equip humà al darrera. El saber fer de tota la gent que treballem al celler el traspassem als vins que fem, n’estic segur. Ens ha anat molt bé comptar amb l’assessorament d’un enòleg jove, ens ha obert els ulls, i hem après a treballar d’una altra manera.
Fem un criança (el Castell de Siurana, amb molt bona acceptació), un semi criança (el Codolar, que està sis mesos en bóta), i la gamma de joves (els Troies: blanc, negre, rosat). Després també fem vins dolços: tenim la mistela (que, per cert, el 2011 va guanyar el primer premi de vins dolços de Catalunya) i la garnatxa roja (que vindria a ser un dels productes estrella de la cooperativa). No en tenim gaire de garnatxa roja, però la poca que tenim té molta qualitat. És un vi dolç molt característic perquè és completament natural, és tot suc de raïm, no hi posem sucre!

MN: Com valores que el celler, al 2013, s’hagi obert al públic i s’estigui treballant el tema de l’enoturisme?
JD: Molt positivament, és clar. Ha sigut un encert, i n’estem molt satisfets. Feia molta falta! Nosaltres no ens en podíem fer càrrec i hem traspassat aquesta tasca a l’empresa Montsant Natura, un centre d’activitats local. La valoració és molt positiva. Hem incrementat força les vendes, com t’he dit abans, i hem evolucionat molt a nivell tecnològic. Ens feia molta falta obrir-nos un espai a internet, donar-nos a conèixer a través de les xarxes socials, una nova pàgina web, molt més visual, etc. L’organització de les visites guiades ha estat també un encert total i absolut. Pensa que hi havia molta gent del poble que no havia entrat mai al celler! L’Alba i el David ho fan molt bé i ho expliquen tot amb molta il·lusió i entusiasme. Arquitectònicament parlant, el celler era desconegut per molta gent. És un plaer visitar-lo i descobrir els detalls dels seus racons que l’han fet ser catalogat com un dels monuments industrials del nostre país.

MN: Com veus el futur del celler?
JD: Molt esperançador. Es poden fer moltes coses. Ara tan sols hem iniciat el camí… Estem oberts a tot tipus d’activitats culturals i enoturístiques que ens permetin promocionar el nostre celler i els nostres productes. No oblidem que la seva construcció, el 1922, va ser possible gràcies a l’aportació de 3 collites i el jornal de vila de tots els pagesos del poble. Aquest esforç compartit i l’obra final han fet que el Celler Cooperatiu sigui un element emblemàtic del poble. És responsabilitat de tots mantenir el seu llegat cooperativista. Jo ja tinc 65 anys, enguany m’he jubilat, però n’estic segur que els vindran ho sabran fer igual o millor que nosaltres. De totes maneres, tan de bo fossin més! I és que avui dia, malauradament, no n’hi ha gaires de joves agricultors a la vila. No hi ha continuïtat. És molt difícil viure de la terra i cada cop es veuen més terrenys abandonats. A la llarga, això sí que pot ser un problema. Som un país agrícola per definició, tenim el clima ideal, el mar mediterrani, ho tenim tot a favor… Però els polítics no ho han sabut aprofitar. I quan dic els polítics em refereixo als de tots els colors… En general, no han mimat els pagesos, no s’han fet càrrec de l’agricultura com calia fer-ho… i això ho pagarem car!